Bacallà a la llauna amb mongetes – Recepta catalana clàssica

El bacallà a la llauna és un dels plats més emblemàtics de la cuina catalana. Es prepara amb lloms de bacallà dessalat, passats per farina i fregits lleugerament abans d’acabar-los al forn amb una salsa suau d’oli d’oliva, all i pebre vermell dolç. És habitual servir-lo amb un bon grapat de mongetes seques bullides (mongetes del ganxet, si pot ser), que combinen a la perfecció amb el suquet de la cocció.

Si utilitzes bacallà salat, cal dessalar-lo correctament canviant l’aigua diverses vegades durant uns dos o tres dies (depenent del gruix). Un cop dessalat, deixa’l escórrer bé i eixuga’l amb paper absorbent abans de cuinar-lo.

Ingredients i Elaboració

Bacallà a la llauna amb mongetes

El bacallà a la llauna és un dels plats més emblemàtics de la cuina catalana

Print Recipe Pin Recipe

Prep Time 30 minutes mins

Cook Time 20 minutes mins

Total Time 50 minutes mins

Course peix

Cuisine catalana

Servings 2 racions

Calories 320 kcal

Equipment

• forn
• llauna per enfornar

Ingredients

  

• 2 lloms de bacallà de bona qualitat (dessalats).
• Farina de blat per arrebossar
• 300 g de mongetes seques (preferiblement del ganxet o santa pau), ja cuites.
• 3 o 4 grans d’all tallats a làmines fines.
• 1 cullaradeta de pebre vermell dolç (de la Vera o de qualitat).
• 1/2 got de vi blanc (sec o tipus Penedès).
• Oli d’oliva verge extra (varietat argudell o arbequina, si vols ser molt precís).
• Julivert fresc picat.
• Sal (només si les mongetes no en porten).

Instructions

 

• Preparació del bacallà: Primer de tot, hem de tenir els trossos de bacallà ben escorreguts i eixuts. Tot seguit, els enfarinem lleugerament.
• Fregir el peix: Posem una paella al foc amb oli d’oliva verge extra. Quan estigui calent (sense que fumegi), fregim els lloms fins que quedin daurats per fora però sucosos per dins. L'oli ha de cobrir-los fins a la meitat.
• Un cop fregits, col·loquem els trossos en una safata metàl·lica per a forn (la “llanda”, que dóna nom a la recepta). Si no en tens, pots utilitzar qualsevol font apte per al forn.
  
• El sofregit: Pelem i tallem els alls a làmines. Els daurem a foc suau en el mateix oli de fregir el bacallà (si n'hi ha massa, en traiem una mica). Vigilem que no es cremin. A continuació, hi afegim el pebre vermell dolç, remanem ràpidament perquè no amargui i, tot seguit, hi tirem un raig de vi blanc. Deixem que l’alcohol s’evapori una mica.
• Apaguem el foc. Aquest últim pas amb vi es pot ometre: sense ell també queda deliciós.
  
• Les mongetes: Si optem per la versió amb mongetes, ja les tindrem cuites (poden ser de pot, ben rentades, o cuites a casa amb una fulla de llorer).
  
• Enfornar: Preescalfem el forn a 180°C amb calor a dalt i a baix. A la safata del bacallà, hi afegim les mongetes als costats i ho reguem tot amb la salsa d’all i pebre vermell. Empolvorem una mica de julivert picat per sobre.
  
• Toc final: Tapem la safata amb paper d’alumini (opcional, per mantenir la sucositat) i enfornem durant uns 5 minuts perquè els sabors s'integrin.
• Servir: Emplatem i servim ben calent, assegurant-nos que cada ració tingui el seu suc i els seus alls.
  
• Aquí et deixo les dues versions: amb mongetes o sense. Si t’ha agradat la recepta, no oblidis compartir-la i deixar-me els teus comentaris.
  

Notes

El bacallà és un peix blanc ric en vitamina D, seleni i àcids grassos omega 3. A més de saludable, és saborós i molt versàtil a la cuina.

No et perdis la recepta en vídeo amb tots els passos i detalls

Keyword bacallà a la llauna, bacallà amb mongetes

Video recepta de Bacallà a la llauna amb mongetes

Un mos d’història: El bacallà a la llauna

El bacallà a la llauna és molt més que una recepta; és un viatge directe a les fondes i mercats de la Catalunya del segle XIX. El seu origen és tan humil com enginyós: es diu que va néixer a les parades de menjar de les ciutats, on el bacallà es cuinava en una safata de llauna directament sobre el foc o al forn de llenya.

Aquest plat representa l’essència de la nostra cuina: productes de proximitat i paciència. No hi ha res més català que el contrast entre la textura melosa del bacallà ben dessalat i la suavitat de les mongetes del ganxet, tot lligat per un sofregit d’all i pebre vermell que fa que sucar-hi pa sigui, pràcticament, un deure. És un clàssic que no passa de moda perquè ens recorda qui som i d’on venim, portant a taula el sabor d’aquells dinars de diumenge que es recorden per sempre.